h a b i t a r ooaoo(p u n t )oo n e t T E X T O S ON ES TROBA EL FEMINISME DINS DEL CIBERFEMINISME? Faith Wilding La
primera trobada del Cyberfeminist International es va celebrar a Kassel,
Alemanya, del 20 al 28 de setembre de l997, i formava part del Hybrid
Workspace at Documenta X. Després de vuit dies de vida i treball
diaris intensos amb més de 30 participants en aquest acte, Faith
Wilding fa una reflexió sobre el significat d'aquests debats
i les seves implicacions tant per als intents de definir, i els arguments
en contra de buscar una definició del ciberfeminisme. Mentre
aquests debats i els que els van seguir debats on-line proporcionen
un navegador mitjançant el qual les pràctiques possibles
d'un moviment ciberfeminista arriben a ser visibles, especialment mitjançant
la llista de FACES, el que la preocupa és la manera en què
aquestes polítiques puguin ser traslladades a la pràctica
per una política ciberfeminista compromesa en la Xarxa. Contra
la definició
1.
El rebuig del feminisme "de l'antiga escola" (dècada
dels setanta). Com
és que tantes dones joves (i homes) als EEUU (i a Europa) saben
tan poc fins i tot sobre la història recent de les dones, per
no parlar dels moviments feministes del passat i les seves filosofies?
És una temptació assenyalar amb el dit els sistemes educatius
i les institucions que segueixin tractant la història de les
dones i la de les poblacions racials i ètniques marginades com
si fossin annexos de la història "normal", relegant-les
a uns cursos o departaments especialitzats. Però els problemes
rauen en una capa encara més profunda. La tasca política
de construir un moviment és una habilitat que s'ha de tornar
a aprendre a cada generació, i requereix l'ajuda d'unes practicants
experimentades. La lluita per mantenir vives les pràctiques i
històries de resistència avui dia és més
difícil tenint en compte la cultura de consum que prospera mitjançant
les novetats, la velocitat, l'obsolescència, la fugacitat, la
virtualitat, la simulació i les promeses utòpiques de
la tecnologia. La cultura de consumista sempre es manté jove
i fa que fins i tot el recent passat sembli remot i mític. Mentre
les dones joves estan a punt d'entrar en la economia de la tecnologia,
moltes feministes grans no estan segures de com han de considerar els
temes de les dones que treballen amb les noves tecnologies, ni com adaptar
les estratègies de les feministes a les condicions de la nova
cultura de la informació. Per tant, el problema per al ciberfeminisme
és com incorporar les lliçons d'història a les
polítiques de les feministes activistes de tal forma que sigui
el més adequat per tractar els temes de les dones en la cultura
de la tecnologia. Òbviament
el problema de perdre uns coneixements històrics i un lligam
amb els moviments radicals del passat no es limita al feminisme --és
endèmic en els moviments de l'esquerra en general. En discutir
la importància de conèixer la història no pretenc
retre homenatge nostàlgic als moments d'un passat gloriós.
Si les ciberfeministes desitgen evitar els errors de les feministes
del passat, han de comprendre la història de la lluita feminista.
I si pretenen expansionar la seva influència en la Xarxa i negociar
els temes de les diferències més enllà dels límits
generacionals, econòmics, educatius, racials, nacionals i experimentals,
han de buscar unes coalicions i aliances amb grups diversos de dones
relacionades amb el circuit integrat de les tecnologies globals. Al
mateix temps, és igualment important una estreta familiaritat
amb els estudis postcolonials i amb les històries de la dominació
imperialista i colonialista -i la resistència a aquests - per
a una pràctica de les polítiques ciberfeministes. 2.
Cibernena-isme. Mentre
les cibernenes de vegades utilitzen (sigui conscientment o inconscient)
les anàlisis feministes de les representacions en els mitjans
de comunicació de la dona -i sobre les estratègies i l'obra
de moltes artistes feministes- sovint també s'apropien de les
imatges sexistes i estereotipades de la dona dels mitjans de comunicació
populars i sense pensar les tornen a fer circular -la "nena del
gàngster, la femella ciborg carregada de sexe i la tira del còmic
dels anys '50 del Tupperware són els favorits-sense cap anàlisi
ni recontextualització crítica. La creació d'unes
imatges més positives i complexes de la dona que trenquin els
motlles dels codis de gènere que dominen en la Xarxa (i en els
mitjans populars) requereixen molts caps intel·ligents, i existeix
una profunda i suggeridora investigació sobre el feminisme, que
va des dels ciborgs monstruosos de Haraway, la flexibilitat dels gèneres
de Judith Butler, fins als gèneres recombinants d'Octavia Butler.
Tot tipus d'éssers híbrids poden alterar el vell binomi
masculí/femení. Les
diferents trajectòries del cibernena són importants com
a vectors d'estudi, investigació, invenció i afirmació.
Però no poden reemplaçar el treball dur que es requereix
per a identificar i modificar les estructures de gènere, el contingut
i els efectes de les noves tecnologies sobre la dona a nivell mundial.
Si és veritat, com argumenta Sadie Plant que "les dones
no han jugat un paper insignificant en l'aparició de les màquines
digitals.....[ja que] les dones han estat simuladores, acobladores i
programadores de les màquines digitals, (6)" aleshores,
per què hi ha tan poques dones en els llocs visibles de lideratge
en el món de l'electrònica? Per què les dones representen
un percentatge tan petit dels programadors de la informàtica,
dissenyadors de software, analistes de sistemes i hackers, mentre que
són la majoria de teclistes, acobladors de xips i instal·ladors,
i teleoperadors sense formació que mantenen funcionant les dades
globals i els bancs de dades? Per què persisteix la percepció
generalitzada que les dones són tecnofòbiques? Malauradament,
la lliçó d'Ada Lovelace és que encara que les dones
som les que han contribuït més a l'invent dels ordinadors
i a la seva programació, això no ha fet canviar la percepció
--o la realitat-de la condició de la dona en les noves tecnologies.
Passar per nenes dolentes a Internet en si mateix no desafiarà
l'status quo, però podria proporcionar uns moments refrescants
de deliri iconoclasta. Però si s'unís l'energia i la invenció
de les nenes a la teoria i pràctica de la política compromesa.....Imagineu-vos! Imagineu-vos
les teòriques ciberfeministes unint-se amb les artistes més
agosarades i astutes de la Xarxa per tal de visualitzar unes noves representacions
femenines dels cossos, les llengües i les subjectivitats en el
ciberespai! Actualment (als EEUU) existeix poca col·laboració
entre professores teòriques feministes, artistes feministes i
la cultura generalitzada de dones a la Xarxa. Què passaria si
aquests grups treballessin junts per visualitzar i interpretar unes
teories noves i les fessin circular d'una forma generalitzada i accessible?
Imagineu-vos que utilitzéssim les xarxes electròniques
existents per connectar grups diversos d'usuàries d'ordinadors
(incloent-hi les teletreballadores i programadores teclistes) en un
intercanvi d'informació sobre les seves condicions de treball
i les seves vides dia a dia a la Xarxa; imagineu-vos que utilitzéssim
aquesta xarxa d'informació com una base d'acció per a
tractar els temes de les treballadores digitals en la reestructuració
global de l'ocupació. Aquests projectes podrien lligar tant les
aspiracions utòpiques com les polítiques del ciberfeminisme. 3.
Utopisme en la Xarxa. La
definició com a estratègia política Tot
i que el rebuig de la definició sembli una tàctica atractiva,
sense jerarquia i en contra de la identitat, en realitat els ho deixem
molt fàcil als qui preferirien un quietisme a la Xarxa: Doneu
a unes quantes dones afortunades uns ordinadors amb què poder
jugar i callaran, deixaran de queixar-se. Davant d'aquesta actitud les
ciberfeministes hauran de ser molt cauteloses i crítiques. L'accés
a Internet encara segueix sent un privilegi, i de cap de les maneres
s'haurà de considerar un dret universal (ni tan sols això
seria necessàriament útil ni desitjable per a tots). Mentre
que el màrqueting genial del consumisme ha tingut èxit
en aconseguir que el ser propietari d'un PC sembli tan imperatiu com
disposar d'un telèfon, els ordinadors són en realitat
uns instruments poderosos que poden proporcionar a la persona que en
disposi d'un un avantatge polític (l'ordinador personal és
l'ordinador polític). Si la Xarxa és cada vegada més
el canal mitjançant el qual moltes persones (de les nacions sobredesenvolupades)
obtenen la major part de la seva informació, aleshores és
molt important com participin les dones a l'hora de programar, de fixar
les polítiques i les formacions del contingut de la Xarxa, ja
que cal contextualitzar la informació que s'obté de la
Xarxa tant per part del receptor com per part del remitent. A Internet,
el feminisme disposa d'un nou públic transnacional que necessita
educar-se en la seva història i les seves condicions contemporànies
des del moment que predominen als diferents països. Per a molts,
el ciberfeminisme podria ser el punt d'entrada al discurs i a l'activisme
feministes. Tot i que existeix una gran quantitat d'informació
sobre el feminisme disponible a la Xarxa -i que constantment apareixen
noves pàgines web- cal recordar que contra més es contextualitzi
políticament aquesta informació, i es vinculi a les práctiques,
a l'activisme i a les condicions de la vida quotidiana, més probable
és que sigui efectiu per a ajudar a connectar i mobilitzar la
gent (9). Un exemple potent es troba a la Xarxa Zamir (Zamir "per
la pau") de la BBS i l'e-mail que es va crear després d'esclatar
la guerra civil a Iugoslàvia el 1991 per connectar els activistes
per la pau a Croàcia, Sèrbia, Eslovènia, i Bòsnia
travessant les fronteres mitjançant ordinadors host a Alemanya.
Es tracta que els ordinadors siguin quelcom més que eines juganeres,
jocs de consumisme o màquines personals de plaer -són
els instruments del propietari, i tenen significats i usos molt diferents
per a diferents poblacions. Caldran uns pilots molt astuts per a navegar
per aquests canals. Tot
i que les ciberfeministes desitgen evitar els errors perjudicials de
l'exclusió, la lesbofòbia, la correcció política
i el racisme, que en algunes ocasions van formar part del pensament
feminista del passat, el coneixement, l'experiència i l'anàlisi
feministes i les seves estratègies acumulades fins als nostres
dies són crucials perquè la seva tasca vagi endavant.
Si l'objectiu és crear una política feminista a la Xarxa
i donar el poder a les dones, aleshores les ciberfeministes hauran de
reinterpretar i traslladar les anàlisis, crítiques, estratègies
i experiència feministes per a confrontar i refutar les noves
condicions, les noves tecnologies i les noves formacions. La definició
o autodefinició pot ser una propietat emergent que sorgeixi de
la pràctica i canviï amb els moviments de desig i d'acció.
La definició pot ser fluida i afirmativa-una declaració
d'estratègies, accions i objectius. Es pot crear una solidaritat
crucial a la llar de la diferència -la solidaritat, més
que la unitat o el consens-la solidaritat com a base per a una acció
política efectiva. Les
ciberfeministes tenen massa a perdre per allunyar-se espantades de les
dures i estratègiques accions de la política per por de
les discussions, la ideologia i les diferències polítiques.
Si jo preferís ser una ciberfeminista en lloc d'una deessa, més
em valdria saber per què, i haig d'estar disposada a donar-ne
la raó. Una
cèl·lula ciberfeminista La
responsabilitat de l'organització dels dies de treball del CI
la va assumir l'OBN (Old Boys Network)-un grup format per a tal propòsit
d'unes sis dones -amb consultes on-line amb totes les participants.
Gràcies a les comunicacions on-line entre el comitè de
l'OBN i les participants, es van establir unes relacions de treball
en col·laboració i de contingut de les reunions ja des
d'abans del moment de reunir-se les participants cara a cara a Kassel.
Va participar al CI un grup divers i canviant de més de trenta
dones (autoseleccionades a través d'una invitació oberta
a les sòcies de la FACES listserv, [amb un grup central d'unes
deu]). Des
del primer dia aquest procés de col·laboració -una
forma que recombina els processos de grups de feministes, autoorganizació
anàrquica, i un comitè rotatiu -es va desenvolupar entre
dones de més de vuit països i d'entorns econòmics,
ètnics, professionals i polítics diferents. Cada dia començava
amb una reunió de les participants a l'Hybrid Workspace per tal
de treballar en grups dividits per tasques (textos, premsa, tècnica,
festa de cloenda, etc.) i per organitzar el programa públic del
dia. A això van seguir tres hores de conferències i presentacions
públiques per al públic de Documenta. A continuació,
el grup tancat es va reunir de nou per a sopar i comentar temes com
a ara la definició del ciberfeminisme, els objectius dels grups
i les accions i els plans de futur. Es va repartir la feina segons la
inclinació i l'habilitat de cadascuna; no hi havia cap llista
de deures i tampoc hi havia cap pensament preconcebut que totes treballéssim
la mateixa quantitat d'hores. Els horaris flexibles varen permetre convivència,
actes espontanis, brainstorming i temps personal. Es va mantenir electrònicament
la connexió constant de les participants al FACES listserv. Pràcticament
totes les activitats s'enregistraren en vídeo- i gravadora d'àudio
i fotografies. Els equips personals d'informàtica de les participants
es van muntar dins l'espai obert per a la feina/reunions i la majoria
de les conferències es van acompanyar d'unes imatges projectades
de les pàgines web de les conferenciants. Una participant va
ensenyar al grup com es munten les connexions de CU_SeeMe_ i després
va continuar participant de forma virtual perquè va haver de
marxar; i dues russes que intentaven unir-se al CI a Kassel, varen enviar
per fax un diari del seu viatge il·legal mentre passaven d'un
país a l'altre per tal d'evitar problemes amb els visats. Així
doncs, hi va haver una interacció interessant entre el virtual
i la presència en viu. Les interaccions cara a cara es van viure
de forma molt més intensa i vigorosa que les comunicacions virtuals,
i van forjar diversos graus d'afinitat entre diversos individus i subgrups,
alhora que van fer que totes les diferències fossin més
palpables. El brainstorming i els actes espontanis va semblar que es
produïssin més fàcilment durant les reunions cara
a cara. L'oportunitat de les sessions immediates de preguntes i respostes
i els debats extensos després de les conferències també
van permetre uns intercanvis més íntims i exploradors
del que sol ser possible mitjançant les comunicacions on-line.
I el que és més important, totes les presentacions, formació
pràctica i discussions van tenir lloc dins d'un context de debat
intens sobre el feminisme, la qual cosa va provocar una consciència
constant de la relació viscuda de les dones amb la tecnologia. L'àmplia
varietat de contingut presentat a les conferències, projectes
web i tallers va tractar molts dels temes d'última hora que concerneixen
el ciberfeminisme: les teories de la visualització de la diferència
entre els sexes a la Xarxa; les autorepresentacions digitals de les
dones on-line com a avatars i cossos de dades; anàlisi de les
representacions dels gèneres, pàgines web amb sexe, cibersexe,
i porno femení; les estratègies de la fusió de
gènere i la hibridació per a combatre esterotips, l'essencialisme
i les representacions sexistes de les dones; el feminisme com un "navegador";
els perills del desig fetitxista per la informació i la paranoia
que han creat les noves tecnologies; la disseminació del coneixement
de la dona mitjançant la història; els estudis de les
diferències entre les dones i els homes programadors i hackers;
un examen de les estratègies de l'art electrònic feminista;
els models feministes de l'educació tecnològica; els temes
de salut de les dones a la Xarxa; i un debat sobre com organitzar i
donar suport a uns projectes d'interrelacions entre feministes en diferents
països (10). Les
victòries més grans del debats del CI van ser la confiança,
l'amistat, una comprensió i tolerància més profundes
de les diferencies; l'habilitat de celebrar uns debats sobre uns temes
controvertits i divisoris sense causar una ruptura de grup; i una educació
mútua sobre els temes de les dones immergides en la tecnologia,
a més d'una comprensió més clara del territori
per a la invenció ciberfeminista. Tot i que el CI no va elaborar
una llista formal dels objectius, dels actes i dels plans concrets,
vam aconseguir un acord general sobre les àrees que requereixen
una tasca i un estudi addicionals. Una preocupació constant és
la de com fer que el ciberfeminisme sigui més visible i efectiu
per a arribar a les diferents poblacions de les dones que utilitzen
aquesta tecnologia. Les opcions que vam debatre incloïen la creació
d'un cercador ciberfeminista capaç d'enllaçar unes pàgines
web feministes estratègiques; informes segons cada país
sobre les activitats a la Xarxa i la ciberorganització per a
les dones; formar coalicions amb unes dones tècnics, programadores,
científiques i hackers, per tal d'enllaçar la teoria feminista
a la Xarxa, els continguts i la pràctica amb la investigació
i invenció tecnològiques; els projectes d'educació
(tant per als homes com per a les dones) en la tecnologia, la programació
i el disseny de software i hardware, que tractaria de les construccions
tradicionals dels gèneres i els prejudicis basats en la tecnologia;
i estudis addicionals sobre com la reestructuració global contínua
de la labor de les dones és el resultat dels canvis omnipresents
introduïts per la tecnologia informàtica. El
"(Ciber)Feminisme com un navegador per a veure la vida." (11) NOTES 1. Caroline Bassett, "With a Little Help from Our (New) Friends?" mute, agost de l997, 46-49. 2. VNS Matrix pàgina web: [sysx.apana.org.au/artists/vns/] 3. Rosi Braidotti, "Cyberfeminism with a difference." [www.let.ruu.nl/womens_studies/rosi/cyberfem.htm] 4. Les cent antítesis completes es troben a Old Boys Network [http://www.icf.de/obn] 5. Braidotti. Ibid. 6. Sadie Plant, Zeros + Ones: Digital Women + the New Technocultures. Nova Iork: Doubleday, l997. p. 37 7. Faith Wilding i el Critical Art Ensemble, "Notes on the Political Condition of Cyberfeminism."[http://mailer.fsu.edu/~sbarnes] 8. Utilitzar el terme "feminisme" és molt diferent al ús del terme "dones"-malgrat això pot ser s'hauria de considerar l'ús del terme "ciberdonaisme," que reconeix la crítica del feminisme blanc racista tan encertada que va realitzar l'Audrey Lorde, Alice Walker, bell hooks, i altres. 9. Vegeu-ne, per exemple, la llista de les 1.000 pàgines web de feministes o aquelles relacionades amb dones al llibre de Shana Penn, The Women's Guide to The Wired World. Nova York: Feminist Press, l997. 10. Per a una informació més àmplia sobre la primera trobada de Cyberfeminist International i les ponències vegeu-ne [http://www.icf.de/obn] 11. Alla Mitrofanova, la presentació de la primera trobada de Cyberfeminist International a Kassel, setembre l997. (Faith Wilding, una participant fundadora del moviment d'art feminista, és una artista multi-media, escriptora, i activista-feminista que actualment resideix a Pittsburgh, EUA) Traductores:Raymond Lang y Sílvia Garriga. |
|